Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
He escollit aquests versos ja que m’agrada el to deprimit i resignat, i el ritme pausat que li aporten els signes de puntuació ( sobretot les comes ). El desig de marxar de la seva terra, però alhora la resignació a no fer-ho.
María Albà Díaz, Ana Angosto Domínguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada