Tu i jo ens revolquem junts
per prades oblidades,
tu i jo sentim musiques
que ja no sent ningú.
Els músculs se m’enduen,
per fosques abraçades,
a balmes de silenci
on regnes només tu.
Narcís Comadira
Hem triat aquest poema ja que ens ha semblat un poema que expressa molt bé el mal que pot causar l'amor, un amor que sense ell no pots viure però amb ell tampoc perquè al final acaba fen-te més mal que altre cosa.
En aquesta estrofa et mostra una etapa del amor on tot és molt més bonic que no pas al final.
Enric Auladell Bernat
Natàlia Garcia Ramo
Raquel Gomis Cañellas
Sabí Peris Cabré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada