XXXVIII (fragment)
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
I cridi la veu de tot el poble: “Amén”.
La pell de Brau (1960) de Salvador Espriu
Hem escollit aquest poema perquè fa referència a la llibertat de la nostra terra, la nostra pàtria, Catalunya. Ens agrada pel fet que relaciona la llibertat d’un sol home amb la llibertat col·lectiva de tots els catalans. Des del nostre punt de vista, creiem que és un poema molt entenedor en el qual es veu reflectit el pensament i el sentiment que té el poeta de Catalunya i el desig de deixar de dependre d’Espanya aconseguint la llibertat.
Eva Pujals Vidal i Ada Vernet Crua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada