Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.
Maria Mercè Marçal
Hem escollit aquest poema, que pertany al poemari Desglaç, perquè tracta sobre l'amor, l'atracció física, la seducció i l'estimació entre dues persones, anteposant els sentiments a la incomprensió social. Una lluita envers els estereotips femenins regents en la dictadura franquista, que inculcava ideologies homòfobes.
Maria Albà, Meritxell Diaz, Ana Angosto i Nerea García
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada