JARDÍ VORA EL MAR
"[...]Me la vaig mirar bé, i era maca. Tenia una cosa que jo, com que sóc jardiner, no sé si sabré explicar; no sé explicar, sobretot, coses de delicadesa... I encara que un jardiner sigui una persona una mica diferent de les altres, i això ens ve de tractar amb les flors, també tractem amb la terra. Una cosa es pot dir que fa balança amb l'altra . Però amb ella, vull dir, amb la senyoreta, era com si només tractessis amb les flors. Em faig embolics, em sembla. Però la senyoreta m'agradava molt... Per mirar-la només. A vegades li hauria dit: "Segui, que la miraré". No vaig gosar mai, és clar. Però li hauria dit si no m'hagués pensat que, a més a més de creure que havia perdut l'enteniment, potser m'hauria despatxat." (pàgina 14)He escollit aquest fragment de la novel·la de Mercè Rodoreda, perquè ens comença a mostrar, quan encara no coneixem molta cosa de la vida del jardiner, com és ell. Podem apreciar la delicadesa amb la que admira la senyoreta Rosamaria. No la desitja -o al menys no ho diu explicitament-, només vol contemplar la seva bellesa. En varis moments durant la novel·la, alguns personatges la descriuen com una persona delicada, com una flor poncella, i pel que podem veure, és una persona molt amable, simpàtica i tendra. D'aqui també li pot venir el nom de Rosamaria, perquè és com una flor. D'alguna forma, pot ser que li recordi a la Cecília, i que, per aquesta raó, només vulgui mirar-la.
.jpg)
També m'ha agradat molt la forma com descriu que és estar amb la senyoreta:"com si només tractessis amb les flors.", com volent dir que de totes les persones amb les qui tracta durant el dia, la Rosamaria fos amb qui més li agrada estar.
Tot i això no torna a parlar d'ella en tota la novel·la d'aquesta manera, així que no hi ha motius per pensar que pot estar-ne enamorat.
Eva Fernández
2n bat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada