¡el senyoret i la Miranda!

"Una nit jo seia a l'entrada de  de la meva caseta i tot d'una vaig sentir com un riure ofegat i em va semblar que veia dues ombres pel camí dels til.lers. Em vaig encuriosir molt i vaig anar a fer una volta més amunt i vaig entrar al camí per dalt, però ells ja eren a la vora del mirador. Quan hi vaig arribar ja eren a baix i aleshores em vaig abocar a la barana mig amagat darrera un test. Havien anat cap a l'esquerra, a la banda on la platja queda tancada per les roques. Feia una nit tranquil.la, no massa fosca, amb el pebre de les estrelles tremolant. A poc a poc els vaig destriar del glop d'ombra, estirats i junts: ¡el senyoret i la Miranda! (...)".

                                                                                                                Pàgina 32. Mercè Rodoreda.

Aquest fragment és important ja que representa la primera vegada que se sap que el senyoret Francesc i la Miranda tenen una relació amagada. La Miranda després de tantes insinuacions cap el senyoret aconsegueix el que vol. Amb tot això el que ella pretén és millorar el seu nivell de vida i aprofita la seva sensualitat per aconseguir-ho a més de l'atracció que crea en els altres pel seu origen, el seu físic, el seu exotisme... La seva intenció és obtenir aquesta ascensió social i econòmica relacionant-se amb una persona que estigui en aquell nivell, com es veu al final de la novel.la: ho aconsegueix quan es casa amb el senyor Bellom.  

Natalia Muñoz