Fins que la mort els separi

- Senyora, heus aquí el vostre cavaller tan benaventurat i que la vostra majestat tant desitja. Que la vostra mercè li faci una bona companyia, tal com s’espera de la vostra excel·lència, ja que sabeu del cert quants mals i quants treballs ha hagut de passar per atènyer la felicitat del vostre amor. Obreu sàviament, Princesa, ja que vós sou la discreció del món, i sabeu que és el vostre marit. I penseu només en el present, que el futur tots ignorem quin serà.

He escollit aquest fragment per que trobo que és el més bell i amb major intensitat del llibre, si més no és l’últim encontre que tenen els dos amants abans de que el destí decideixi separar-los per sempre més amb la mort com a final tràgic.
Està carregat de passió, de sentiment, i fins i tot de dolor. És just el moment previ de la consumació final de l’amor entre la parella (el qual té certa comicitat), i la vehemència desenfrenada atribueix al fragment certa bellesa. Parts com aquesta fan de la novel·la, una novel·la millor. 

Meritxell Díaz