Seus, respires, i
observes com de blau és el cel. Feia tant de temps que no el veies així… Desitjaries
que fos de nit per poder contemplar les estrelles, que tan insignificant et fan
sentir cada cop que les veus –encara que, alhora, sense saber ben bé com, et
donen aquella sensació de plenitud i d’immensitat-.
Però, ben mirat,
si fos de nit no podries apreciar els colors vius de cadascun dels elements que
conformen el paisatge que estàs veient. Com en són, de diferents... Tots tenen
aquell tret que els diferencia; aquell matís, aquell to, aquella intensitat...
Per fi, has
recordat el que és la bellesa.
María Albà Díaz
1r BAT B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada