Símbols
Bell punt aquell s'atura, que amb totes dues mans
pren qualsevol dels dos agafadors llampants
i envers la plataforma s'empeny ella mateixa
però damunt l'estrep un peu, un d'únic, deixa;
són pocs una minyona, un noi i un d'Agramunt
per a lliurar la cuixa d'en terra, hissant-a amunt.
D'auques i ventalls (1914),
afegit a la segona edició
El fragment que he escollit són les dues últimes estròfes del poema de Josep Carner, Símbols, que es troba dintre del recull, d'Auques i ventalls (1914). L'he escollit aquest fragment perquè m'ha sorprés que Josep Carner sigui capaç de fer un poema a partir d'un fet anecdòtic, que en aquest cas és la dona grasa que no pot pujar ella sola al tramvia i necessita la ajuda de més gent. El lloc on transcorre el poema és a Barcelona on va viure Josep Carner.
Roger Roca Navarro
2 BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada