Si em vaga...

Viuré, si em vaga encar de viure,

supervivent d’un cant remot.

Viuré amb la cella corrugada 

contra les ires, contra el llot

Viuré dreçant-me com un jutge,

només mirant, sense dir mot, 

com la paret en el seu sòtol, 

com una pedra en el seu clot.

                                       Josep Carner.

Aquest poema està inclòs al recull anomenat Absència (1957) de l'autor Josep Carner.
L'objectiu d'aquest poema es la declaració dels seus principis com a poeta, ho podem veure en el tema, que es basa en com de dura és la vida, absurda i cruel, on no pot expressar el que sent en una societat tancada.

Les dues primeres estrofes són la introducció a la seva situació que viu el poeta, en la primera se'ns presenta com un "supervivent d'un cant remot", anomenat així per que ell considera que la condició de poeta, tan noble i important, s'està perdent.
En les dues últimes estrofes ens relata  l'actitud que ell ha pres davant  aquesta situació plasmada en les dues anteriors: l'autor vol demostrar que ja  té una experiència  la qual l'ha ensenyat a veure el que és bo  i el que no ho és.

                                                                          Antonella Maretto 2n Bat. D