"SI EM VAGA..."

Viuré, si em vaga de viure,

supervivent d'un cant remot.

Viuré amb la cella corrugada

contra les ires, contra el llot.

Viuré dreçant-me com un jutge,

només mirant, sense dir mot,

com la paret en el seu sòtol,

com una pedra en el seu clot.

D'Absència (1957)

 He triat aquest poema, ja que tot i ser breu, està ple de simbolismes. El primer en el que ens podem fixar, és que l'escriu el mateix any que decideix revisar tota la seva poesia, per tant, en el moment en el que creu que ha assolit el punt més àlgid al que podria arribar ell com a poeta, per això es compara amb un jutge, perquè ja és gran, i té experiència a la vida i en la poesia.
Podem identificar-ho, també, a la segona estrofa, que fa referència a la serenitat que ha assolit, i la seva determinació a no deixar-se endur pel que el pugui corrompre, i a l'última quan es compara amb la pedra i la paret, volent dir que ha trobat estabilitat, i que les seves decisions són fermes.Tot i això, en la primera estrofa ens diu que seguirà, si li vaga, seguint el llegat que ens van deixar els antics, la poesia. En aquest poema podem veure també, com tot i haver acabat el noucentisme, ell segueix encisat pel món clàssic.

Eva Fernández
2n bat C