Cant IV

Ni el pèlag que s'abissa ni el vent ja no em fa nosa.

Mon seny en la fosca reneix.

Ja só dins una gola més negra, millor closa;

i crec, dins el ventre d'un peix.

S'han esvaït, d'una bocada a l'embranzida,

ma petitesa, mon esglai.

Re no em distreu, dubte no m'heu, desig no em crida:

Déu és el meu únic espai.

De Nabí (1941)

Aquestes dues estrofes que he escollit es troben en l'inici del cant IV dins de Nabí, un llarg poema dividit en diversos cants, el qual fa referència a diferents personatges que apareixen en la bíblia.  En aquesta obra Carner es planteja una sèrie de dubtes metafísics i sobre la vida que envolta als ésser humans. 

Aquest poema es va escriure durant un any molt significatiu ja que es situa en un moment que hi havia una forta repressió franquista, fet que va obligar a l'autor a exiliar-se. En aquests fragments el jo poètic es troba dins la gola d'una balena, relacionant amb el personatge de Jonàs, és un lloc on es sent protegit i on pot expressar els seus sentiments sense cap mena de censura. Troba l'equilibri de les seves paraules en Déu i a través seu torna a remarcar aquesta sensació de protecció.

Júlia Infantes Gombau