Bèlgica
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
Aquest fragment és la primera estrofa del poema "Bèlgica", que és troba dintre del volum Llunyania, en aquesta estrofa Carner ens descriu com seria per a ell una ciutat ideal, envoltat de gent amable i on poder viure agradablement.
He escollit aquesta estrofa, perquè ens mostra una de les principals característiques de la poesia de Carner que és la idealització de l'entorn, en aquest poema idealitza la ciutat de Brussel·les, ciutat on va viure força temps, ens mostra una ciutat on viure en pau i harmonia, Carner fa aquí un paral·lelisme amb la Catalunya ideal.
HICHAM ZARIOUHI
2 BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada