AHIR
[...]Que
en fa d'anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d'anys fan un dia,
un de sol: ahir.
I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
Del Llibre dels poetes, (1904)
que ell se li morí!
Tants d'anys fan un dia,
un de sol: ahir.
I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
Del Llibre dels poetes, (1904)
Aquets dos últims fragments seleccionats del poema de Josep
Carner, Ahir, es troba en el recull Llibre dels poetes (1904)
La elecció ha sorgit degut a dos factors.
1-L'us del topic
literari “Tempus fugit” ja que en el comentari del poema passat també va
apareixer i ha captat la meva atenció, sent també una qüestió que tindrà un
valor primordial en la primera etapa poètica de Josep Carner, que arribarà fins
al 1912.
2- La paraula clau
“ahir” en l'últim vers de la primera estroga mostrada ja que personifica l'amor
frustrat del jovent que mor prematurament m'ha marcat per excollir-ho
definitivament.
Ens intenta trasmetre que aprofitem
les oportunitats per fer les coses, perque pot ser no tindrem un altre ocasió
per fer-les i ens podríem apenedir a base del record que aporten les olors com
la de les plantes aromàtiques, la menta, la farigola, la ruda i el romaní les cuals
al portar temps sense olorar-les et transmeteixen un record passat.
Alvaro
Blanco López.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada