Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


diumenge, 16 de novembre de 2014

Teoria de l'ham poètic. Josep Carner

Teoria de l'ham poètic
"Anem al cas. Es tracta de l'aparició sobtada, inexplicable, del "vers donat" en l'esperit del poeta quan ell no té ni idea, i molt menys propòsit, d'una represa de tasca. [...] La inspiració, fet i fet, no ha estat més que l'obra d'una sola paraula, gairebé d'una paraula qualsevol."
Es tracta d'un assaig en primera persona del singular, és a dir, que el narrador i el protagonista és el propi autor Josep Carner. Deduïm que hi ha dos persones a l’habitació, ja que apareixen diàlegs, però Josep Carner parla amb ell mateix, amb un jo molt més madur, al qual parla amb elegància i educació. S’exalta llavors la figura de l’alter ego.
Aquest fragment representa l’essència de tot el text. El jo madur parla de l’aparició d’aquest “ham”, que és la inspiració del poeta. Diu que arriba de forma inesperada a mans del poeta en forma d’una sola paraula. Pot estar llegint, parlant amb algun desconegut, fent qualsevol cosa... quan ell senti cert mot, el fil d’una obra sencera li arribarà a l’esperit. Aquesta paraula decidirà la qualitat del poema, la situació, el tema, etc. L’ham poètic només arriba, però, al poeta, mai a una persona qualsevol.

Aquesta teoria trobo que és ben certa, sempre ha estat present. Ja els antics grecs o romans atribuïen  les creacions artístiques a les muses, que eres no més que la inspiració d’una paraula (normalment en boca d’una dona) que arribava a l’ànima de l’artista. A dia d’avui segueix vigent la teoria. Les persones capaces que crear art, s’inspiren quan menys s’ho esperen, distrets o enmig d’altres feines. De la mateixa manera que tan inesperadament arriba, inesperadament se’n va, si no l’aprofites.


Claudia Cobas, 2n BAT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada