CANCÓ D'UN DOBLE AMOR (Josep Carner)

[..]

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

I cuan ja són a prop de mi

i ja mos dits les agombolen,

sota les túniques de lli

hi ha dues vides que tremolen.

[...] 

De Verger de les galanies (1911)

He triat aquestes estrofes perquè m'ha semblat graciós que Josep Carner hagi escrit un poema d'un doble amor. M'agrada l'equilibri que mostra ja que li agraden les dugues noies per mateix, i també perquè és enamorat només una mica de cadascuna. Amb la segona estrofa les noies van vestides amb túniques, això fa reférencia el món clàssic. Les tùniques són de color blanc (cromatisme), en global ell utilitza colors clars per a donar una sensació de puresa. L'últim vers hi ha dues vides que tremolen