La vida incerta
[...]¿me n'aniré tot sol, no vist rodaire,
closos els ulls com per al dolç dormir,
sense plany de la terra ni de l'aire,
vers una primavera sense fi?
La primavera al poblet (1935)
El fragment que he seleccionat és l'última estrofa del poema de Josep Carner, La vida incerta, que es troba al recull, La primavera al poblet (1935). L'he escollit perquè em sembla l'estrofa clau del poema, en la qual expressa la incertesa del temps futur. A través de la metàfora de la primavera com a símbol de joventut; mostra com no sap ni quan, ni com se l'emportarà la mort. Crec que són els versos on fa més lluïment de les seves idees i de com mitjançant aquestes, aconsegueix transmetre una sensació de desconeixement del que el destí li depara.
La foto que he escollit expressa aquesta idea de misteri i d'incertesa que l'autor transmet en aquest últim fragment.
D'alguna manera he volgut il·lustrar els seus últims versos a través d'aquest bosc primaveral de caire fantàstic.
El bosc transmet sorpresa a la vegada que inseguretat per no saber on poden portar les escales que apareixen, i els misteris que es poden amagar en ell; al igual que Carner, que mitjançant la seva poesia, ha aconseguit transmetrem un seguit de sensacions
similars.
Amauriz López Ramírez 2n-Batxillerat-D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada