BÈLGICA

                                             De molt, desert, de molt, dejú, 

                                             viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.

                                             Però ningú

                                             no se'n podria témer en fent sa via. 

                                             Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria, 

                                             ben a recer, de brollador ben clar, 

                                             amb peixos d'or que hi fan més alegria. 

                                             De mi dirien nens amb molles a la mà: 

                                              - És el senyor de cada dia.

Aquest fragment pertany al poema "Bèlgica", inclòs dins del llibre Llunyania (1952). He escollit aquesta estrofa perquè és on podem veure la idea principal del poema, Carner l'únic que vol és que els nens el segueixin reconeixent cada dia pel carrer,si els nens poden fer això voldrà dir que segueix viu. D'una cosa tan quotidiana com és seguir veient a algú la magnifica perquè pugui simbolitzar el que ens vol fer entendre. 

Al cap i a la fi es conforma en seguir vivint,no demana res més. 
També he triat aquest poema per la forma tan idealitzada en que descriu Bèlgica, expressant el desig de tornar-hi i la enyorança que sent envers Brusel·les, lloc on Carner va viure durant força temps.

Marta Redondo

2n  BAT C