AHIR
Que en fa d'anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d'anys fan un dia,
un de sol: ahir.
I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní
De Llibre dels poetes (1904)
Aquestes dues estrofes són la quarta i cinquena del poema "Ahir" que es troba en el Llibre dels poetes (1904) de Josep Carner.
En la quarta estrofa ens diu que se li ha mort el seu amic de joventut, i per a una persona vella, el passat pot ser un dia. Per ells la vida passa molt ràpidament, en un obrir i tancar d'ulls.
En la cinquena estrofa ens explica que s'estimaven, pero no s'ho van dir per por, per timidesa... En els dos últims versos d'aquesta estrofa ens fa referència a quatre herbes aromàtiques: menta, farigola, ruda i romaní. Són quatre plantes que pots trobar a qualsevol lloc, que aporten un toc de senzillesa natural al poema. Són olors que poden recordar-te moments de la teva vida, olors que percebies de jove en el jardí, en la cuida...
He escollit aquestes estrofes d'aquest poema perquè trobo que és molt sensible, dit d'una manera molt fina. Aquesta dona, per recordar al minyó veí que tenia de més jove i recordar el que feien junts, ha de donar-li sentit al passat. Al cap i a la fi, tot s'ha quedat en un desig.
Rose Bozon-Vialle 2n BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada