Ahir
D'hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrera el jardí
D' allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.
Que en fa d'anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d'anys fan un dia,
un de sol: ahir.
I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
De Llibre dels poetes (1904)
He agafat aquest petit fragment del poema Ahir, ja que el poeta transmet una sensació de melancolia i a la vegada d'un record del passat que no ha pogut oblidar, ni oblida, ni oblidarà perquè com hem sentit a dir moltes vegades el primer amor mai s'oblida. Aquest poema ens dóna a entendre que hi ha una dona mirant per la finestra, mentres pensa en aquells temps en que un minyó la cridava, doncs segurament estava enamorat d'ella, i ella d'ell però mai ho van dir i el noi va morir. Com podem observar l'autor utilitza les plantes aromàtiques: menta, farigola, ruda i romaní, perqùe vol donar-li perfum i aroma al poema, ja que alguns olors et transmeten les sensacions del passat; també quan diu: que ell se li morí!... l'autor s'el vol fer més seu.
Minerva Monné Jiménez
2 BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada