Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa
damunt el voleiar dels braços i el vestit.
El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa
i ja a la cantonada és Licas, el marit.
He escollit aquest fragment de Les llimones casolanes, del recull Els fruits saborosos(1906), perquè hem sembla que descriu molt bé la figura de la perfecta mestressa de casa, pròpia del Noucentisme. És la primera estrofa del poema.
La Metimna se'ns presenta com una dona capaç d'assumir totes les feines de casa i cuidar dels seus fills i del seu marit, Licas, que arriba a casa després de treballar. Es veu representat l'estereotip de la família ideal.
A l'hora de llegir aquest poema s'ha de tenir en compte el punt de cromatisme i lluminositat que Carner aporta al poema a traves de coses quotidianes.
Laura Sánchez Hidalgo
2 bat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada