LA BELLA DAMA DEL TRAMVIA

I no hi ha més manera: la dama se'ns ne va

o bé un detall la minva i un mot la deshonora.

Aneu a peu, poetes, cercant de somiar

l'alta bellesa duradora.

Jovent, oh que tu cerques la joia o el renom!,

no cuitis a adorar-los, que el dol et colpiria.

Sovint les esperances que fan d'esquer són com

la bella del tramvia.

D'Auques i ventalls (1914)

SÍNTESI DE COMENTARI

Aquest poema de Josep Carner, autor per excel·lència del Noucentisme, pertany al recull Auques i ventalls publicat l'any 1914.

"La bella dama del tramvia" ens parla sobre un fet intranscendent, un fet quotidià com és el de viatjar en tramvia per la ciutat de Barcelona, i en fa d'ell un esdeveniment més elevat, més noble, transportant-lo al terreny literari, una característica molt recurrent del Noucentisme. Ja fa al·lusió d'aquest tret el títol del recull, Auques i ventalls que, amb aquestes paraules estratègicament escollides per l'autor, es fa referència a una literatura propera, útil però no indispensable de conceptes planers que són portats a un nivell més elevat.

En aquestes dues estrofes del poema, Carner s'adreça als poetes, és a dir, als creadors d'art literari del corrent cultural de l'època ja esmentat, i els alliçona. Transmet una moralitat al jovent mitjançant una metàfora amb una dona en el tramvia: els diu que no tinguin pressa per a obtenir el renom i la fama, que no es precipitin en les seves il·lusions i desitjos perquè aquests, mirats amb perspectiva, els poden decebre. Amb aquesta ensenyança es transmet una sensació d'equilibri, mesura i civilitat, trets que adopta Carner fruit, altra vegada, de la influència del Noucentisme.

Laia Arnau Bas