La bella dama del tramvia
[...]
Car ella cal que baixi quan arribem – ço és,
que aquella maniobra subtil resulta vana-
o resta, i és de Gràcia i de segur diu pues,
sollant la parla catalana.
I no hi ha més manera: la dama se'ns ne
va
o né un detall la minva i un mot la
deshonra.
Aneu a peu, poetes, cercant de somiar
l'alta bellesa duradora.
D'Auques i
ventalls (1914)
Aquestes dues estròfes pertanyen al poema La bella dama del tramvia ,
escrit per Josep Carner, el príncep dels poetes. Trobem aquest poema en el
recull D'auques i
ventalls escrit al 1914. He escollit aquestes dues últimes estrofes,
perquè es la resolució de lo que ha passat al llarg del poema, on Carner, veu a
una dona molt bella al tramvia, però el fet de que aquesta dona pari a Gràcia,
li fa pensar que es una persona de clase baixa, perquè potser dius pues en comptes de “aleshores”, insultan
així al català, així doncs, hem resulta molt significatiu el fet que menyspreï
la bellesa de la dona, per el sol fet de que sigui de Gràcia i potser no parli
del tot bé el català, fet que remarca el tret noucentista de la perfecció i l’importància
que té per els noucentistes el català.
(Imatge d'un tramvia de l'època.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada