I un nou esclat de fe m’anima encara,
i torno, cor batent, a la llum clara
per galeries del record profund.
He escollit l'últim tercet del poema "Lleialtat" perquè em sembla esperançador i emotiu. Carner ens ha transmès durant el decurs del seu poema un sentiment pessimista i d'enyorança sobre un temps passat que mai més tornarà a ser seu. Però en aquesta estrofa dona un gir inesperat i troba l'esperança dins d'aquest mateix record que li provocava un buit interior. Així demostra que la lleialtat a ell mateix, al que és i va ser, venç aquest dolor i el fa seguir endavant.
Sarai Arenas
2 Batx D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada