Ahir

Que en fa d'anys, sospira,

que ell se li morí!

Tants d'anys fan un dia,

un de sol: ahir.

I, si s'estimaren

mai no s'ho van dir.

Menta, farigola,

ruda i romaní.

Aquestes dues estrofes són les últimes del poema ''Ahir'' escrit per Josep Carner i que està dintre del llibre Llibre de poetes  publicat al 1904.
En la primera estrofa la dona vella rememora la mort del seu gran amor com si fos ahir. Recordar-lo és la seva manera de poder  seguir endavant.
A la segona estrofa ens aclareix que és un amor el qual mai s'ho van arribar a dir  per tant la incognita de no saber si hagues estat correspost o no també li donava esperança per a seguir vivint. Per acabar, hem de tindre en compte que aquestes plantes són plantes aromatiques que ens transmet la idea que a través de l'olfacte també es té memoria i que a més, podrien ser plantes que recorda de quan el veia al jardí.

Vanesa Hernández 2 BAT D