Tu vas dir-me en hivern: -He de reviure:
tu no m'hauries d'envejar aquest do:
ara, en el fred i amb testa esblanqueïda,
encara dónes flor-.
D'Arbres (1953)
Aquesta és la setena estrofa del poema "A un auró" que es troba en el llibre Arbres (1953) de Josep Carner.
En aquest fragment Carner dóna veu a l'arbre i a través d'aquesta personificació expressa la diferència entre la vida de l'arbre i la vida d'una persona, aquesta diferència és que l'arbre reviurà en certa manera ja que l'auró és un arbre de fulla caduca.
La situació temporal d'aquesta estrofa és l'hivern, ens parla de fred i de la testa esblanqueïda referint-se a la neu que ha caigut a sobre que en una persona seria coms els cavells blancs de la vellesa.
He escollit aquesta estrofa ja que al llarg de tot el poema Carner fa una semblança entre la vida i les diferents etapes de l'arbre, però aqui és l'única part en la qual dóna vida l'arbre per tal d'expressar la diferència que hi ha entre els dos éssers.
Natalia Muñoz 2 BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada