LA POMA ESCOLLIDA

 LA POMA ESCOLLIDA

Lamon fa un gran sospir i li diu: -Oh ma vida,

 mos peus són balbs i sento que se me'n va la llum,

 i et tinc a vora meu com la poma escollida

 que es torna groga i vella i encara fa perfum. 

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror, 

criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.

 ¿Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

                                                                                               D'Els fruits saborosos (1906)

He escollit aquest fragment de "La Poma Escollida" perquè representa una escena amb molta tendresa i amor entre Alidé i Lamon, que són una parella d'ancians on l'Alidé troba a faltar la joventut i es sent una dona gran. El carinyo amb el qual Lamon li contesta a Alidé quan aquesta està plorant em va sobtar ja que tot i l'edat que tenen per Lamon el més important es que estan junts i que s'estimen. Per mi es el poema més bonic de Carner i que transmet els sentiments del poema d'una forma que arriba facilment a qualsevol persona que el llegeixi.

Guillem Rodríguez Trilla