ESCENA XI
SAÏD (amb desesperació):
L'abandoneu? La prenc! És meva!
Morim plegats, ma esposa, Abraça'm!
CARLES (arribant al mig de l'escena seguit de tothom):
Filla!
SAÏD: Al mar!
BLANCA: Al cel!
(Se llencen al mar abraçats. Carles ha caigut al
mig de l'escena de genolls.)
CARLES: Oh Déu!
FERRAN (corrent per la finestra):
A fons!
(Tornant al mig de l'escena.)
Ni rastre!
TELÓ RÀPID
SÍNTESI DE COMENTARI
La sublimació de l'amor és el tret autobiogràfic de Guimerà que es reflecteix en aquest fragment de l'obra, on els protagonistes han d'aconseguir estar junts per sempre , i així ho fan quan Saïd fa ed Blanca "sa esposa". Aquest amor ha de superar molts obstacles, en aquest cas és Carles qui simbolitza el personatge antagonista, amb el seu caràcter egoista i intransigent, que, cec de fúria, el porta a matar involuntàriament la filla de la que ha renegat.
L'autor al·ludeix al títol de l'obra, que representa una metàfora de la parella: el mar, la mort, on es llancen físicament per acabar amb les seves vides; i al cel, on es dirigeixen les seves ànimes per poder gaudir lliurement d'un amor que no n'entén de races ni de religions.
Laia Arnau Bas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada