SAÏD: Per què m'has enganyat? Per què? Respon-me
Tu ets traïdora i ets vil; tu ets falsia!
Lo primer cop que et vaig mirar ploraves,
tu, de raça dels botxins, per ella
la mare de mon cor! Després tu, dona,
no amb llavis amorosos, amb la punta
d'una arma de ton poble beneïda,
trucares a mon pit, i ell va respondre't!
Lo punyal te caigué; mes tu em matares:
que en mi d'aquell Saïd no hi ha ni l'ombra!
Aquest és un fragment representatiu de l'obra, ja que és el moment en què Saïd diu el que sent per Blanca, tot i ser en un moment ple de gelosia,
Això fa que es vegi i es representi la barreja de cultures (amb rerefons religiós) i també el de l'amor per sobre de tot, que són dos dels trets autobiogràfics que caracteritzaven Guimerà. També s'hi observen alguns recursos literaris, com per exemple la hipèrbole en tot el fragment, fet que demostra la gran habilitat de Guimerà en la lírica.
Miriam Forcadell Estrem
2n BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada