SAÏD (a part): En mos llavis acut, i en ells rebenta
per a dir-vos, oh Blanca, que us estimo
més que s'estima vostre Déu als àngels,
més que estima a ses hurís Mahoma,
més que s'estimen tots los sers que alenen,
que tots los que han viscut i els que han de viure,
esperits i mortals en cels i terres!
per a dir-vos, oh Blanca, que us estimo
més que s'estima vostre Déu als àngels,
més que estima a ses hurís Mahoma,
més que s'estimen tots los sers que alenen,
que tots los que han viscut i els que han de viure,
esperits i mortals en cels i terres!
Aquest fragment destaca pel lirisme dels versos, molt més notable que en la resta de l'obra. L'autor és capaç de crear-los ja que abans d'escriure textos dramatúrgics era poeta. Aquest lirisme ajuda a transmetre el sentiment d'amor entre Blanca i Saïd.
Ens trobem al desenllaç, per tant en aquest punt de l'obra la parella ja no es conté en expressar les seves emocions verdaderes, aquesta sinceritat afegeix molta intensitat en l'escena. Aquests versos representen un dels temes comuns en la majoria d'obres de Guimerà, la sublimació de l'amor. Ja no els importa els impediments que puguin tenir, es veuen amb forces per superar-los.
Irene Rodrigo, 2 BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada