Joanot: Doncs escolteu-me.
Quan siga fosc jo vinc, a vostre pare
aquí escric una carta; en ella conto
que a Saïd jo l'he mort, que en ell me venjo,
i em llenço al mar afatigat de viure.
Mes jo no ho faré pas: les vestidures
canviaré amb en Saïd, i a sobre el rostre
un tir m'aviaré que m'estrafaci,
i ell estarà salvat. Llavors, qui el cerca!
Creuran tenir son cos, i mon cadavre
jaient al fons del mar. En tant en l'ombra
ell viurà en eixa cambra; al ser en terra
que fugi!
En aquest fragment, Guimerà ens mostra l'esperit de sacrifici d'en Joanot, ja que estima tant el Saïd que es vol sacrificar per salvar la parella.
He triat aquest fragment ja que trobo que és una part de l'obra on pot haver un possible desenllaç feliç, encara que veurem que els personatges no poden escapar del destí. Per tant, l'actitud d'en Joanot es pot justificar, tot i que sigui un renegat (per motius de la justícia), sempre ha sentit amor cap als cristians.
També trobem algunes exclamacions per mostrar interès sobre la idea que ha pensat el Joanot per intentar salvar l'amor entre la Blanca i el Saïd.
Ramon Aymamí
2 BAT-C
Literatura Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada