tinc gent que em creu: d'aquesta nau a popa
una barca hem baixat. És nit; los núvols
cobreixen tot lo cel. De dalt vigilo
jo a l'oncle que no torni, i vós de pressa
per aquí us arrieu. (Per la finestra.)
Entreu en l'aigua;
a la barca ja sou; desfeu la corda;
moveu los rems... i a Alger abans de dia!
jo us guardaré de dalt Blanca: de pressa! (A
Blanca.)
Ell, que t'estima, tornarà a trobar-te.
En aquest fragment, en Ferran els explica a Saïd i a la Blanca, que ell i els seus soldats li han preparat una barca perquè en Saïd pugui fugir del vaixell i salvar la seva vida, i més endavant que els enamorats puguin retrobar-se, però el destí mitjançant l'aparició sobtada de la lluna, fa que aquest pla sigui descobert pel Carles i arribi la tragèdia.
Aquest fragment ens fa veure que el Ferran entén que el Saïd està realment enamorat de la Blanca i el vol ajudar encara que siguin de diferents religions.
Hicham Zariouhi
2 BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada