Joanot: Doncs escolteu-me.
Quan ja siga fosc jo vinc: a vostre pare
aquí escric una carta; en ella conto
que a Saïd jo l'he mort, que en ell em venjo,
i em llenço al mar afatigat de viure.
Mes jo no ho faré pas: les vestidures
canviaré amb en Saïd, i a sobre el rostre
un tir m'aviaré que m'estrafaci,
i ell estarà salvat. Llavors, qui el cerca!
Creuran tenir son cos, i mon cadavre
jaient al fons del mar.
Aquest fragment és un dels més important ja que qui ho diu és Joanot un dels personatges secundaris de l'obra. En aquest fragment Joanot intenta ajudar a Saïd, farà creure que l'ha matat i seguidament es suïcidarà pel sentiment de culpa, tot això ho escriurà en una carta i aquesta carta li deixarà Joanot al pare de la Blanca. Joanot és un personatge no gaire estimat en l'obra, ja que el consideren un renegat per fugir de la seva antiga religió el Cristianisme i en la seva nova religió no confien en ell perquè diuen que és un traïdor i no poden confiar en ell. Amb aquest acte, Joanot intenta redimir-se del seu passat fent un bon acte i amb aquest acte guanyar-se el perdó.
Roger Roca Navarro
2 BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada