Saïd: Deixeu-me amb mon destí! Ves qui defensa a un capità de lladres que els hi enfonsa la nau al mar: que els roba; que els portava a vendre a Alger! Lo criminal!... Per fer-se amb or! I vós, senyora, vostra vida per ell voleu donar? Quan allà a Espanya sabran això, oh senyora! Ell que renega fins de vostre Jesús! Com a aquest monstre, com tenir-li pietat! Ni una mirada meresc de compassió. Jo só una vibra: jo us avorresc a tots; jo a vós, senyora, vos vendria al basar si fósseu meva.
Aquest vers penso que és el més important, perquè primerament mostra la desesperació de Saïd quan veu que ja no hi ha res a fer, i ell serà executat. Aleshores, com que Blanca està defensant-lo a ultrança, ell decideix intentar que Blanca s'enfadi amb ell dient moltes barbaritats que no tenien sentit en aquest moment de l'obra, on ja s'ha pogut veure clarament que Saïd i Blanca estan enamorats. L'objectiu de Saïd és trencar el cor a Blanca i així que ella pugui salvar la vida. Aqui es veu el caràcter de Saïd, quan Ferran s'adona i diu que Saïd té bon cor.
Guillem Rodríguez Trilla
2n BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada