Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dimarts, 21 d’octubre del 2014

Mar i Cel, Àngel Guimerà. - Acte III, escena XI -


                                BLANCA:                          Saïd!
                                SAÏD:         (Besant-la.) 
                                                                                      La que volia
                                                   matar-me i m'ha salvat!
                                BLANCA:                                     És vostra, vostra!
                                SAÏD:         Llanceu al mar aqueix punyal: m'esglaia 
                                                  tenint-lo vós.
                                BLANCA:         (El llança per la finestra.) 
                                                                                 Ja està. Fugiu!
                                SAÏD:                                                           M'arrenca 
                                                          la vida!
                                BLANCA:                    Tornareu?...
                                SAÏD:                                               Sí: jo us ho juro!
                                                          Fins vindrà, si morís, lo meu cadavre!

Aquest fragment és el més important de l'obra si fem referència al simbolisme d'un element que ens ha acompanyat en el seu decurs. En aquest cas la peça més simbòlica de Mar i Cel és el punyal amb el qual la Blanca ha intentat atemptar contra en Saïd i ha amenaçat de treure's la vida en comptades ocasions. Fins aquesta escena, on en Saïd li demana que llenci el punyal al mar, la Blanca mai l'ha deixat anar, desitjosa de trobar la protecció de les seves vides i amor en aquest objecte. I de fet, és aquest punt del desenllaç quan queden els dos enamorats exposats a l'atac de Carles, un dels moments amb més tensió de tota la historia, ja que creient estar salvats renuncien a l'únic que els protegia davant de la mort; un objecte més punxant i llastimós que la seva pròpia història d'amor.









Sarai Arenas
2n Batx D
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)