(Per la mà de Ferran.)
d'aquí têls rentaran taurons! Vull veure't
per esquê a un ham clavat, del mar a sobre
com remous eixa mà dins l'agonia!
Mes fes-li un altre adéu; cau en sos braços;
cor sobre cor, i boca sobre boca!
Sospir contra sospir! Que vull mirar-vos!
Que vull gosar!... Que tinc afany de riute!
(Riu estrepitosament com boig.)
En aquest fragment veim com el Saïd, que fins ara havia actuat amb el cap, ho fa amb el cor. És el primer en mostrar clarament el seu amor per Blanca, expressant la gelosia que sent després del petó que li fa Ferran, amb la qual cosa interpreta erròniament que s'estimen.
Ens trobem en el nus de la història. Crec que és una de les parts més representatives de tota l'obra perquè és el fet que ho desencadenarà tot posteriorment,el que anomenem com el clímax.
Laura Aguilar Gallego
2 BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada