"No, no aparteu els ulls: ara us vull veure
pel temps que no us he vist. Jo, sense saber-ho,
vos enyorava, i éreu en mos somnis
de claustre i soledat. Jo no sabia
com éreu vós llavors, i éreu com ara!
Mes no vull que moriu, que a vostra vida
la meva s'ha arrelat! Què hi fa que ens voltin
en lloc de flors, serpents, si elles nos lligues?"
Aquests fragment el trobem a l'escena IX de l'acte III. És la sisena intervenció de Blanca. En aquests versos s'enuncia el tòpic literari creat per Virgili, anomenat latet anguis in herba.
Normalment l'herba o flors tenen significat positiu, les quals representen les plaers de la vida, mentre que la serp el té negatiu, ja que té un significat pecaminós davant d'aquests plaers. Trobem, però, que en aquest parlament obté un sentit contraposat. Blanca anuncia que no importa que estiguin pecant (serp) davant del plaer, que n'és l'amor (flors), si és just aquest pecat qui els uneix.
És aquest amor penalitzat per ambdues religions la trama de tota l'obra.
Claudia Cobas Arnau
2n D Batx
"Vós sou d'altres espais, d'on s'engendraven
los somnis endolcits de ma infantesa.
Al veure-us, al sentir-vos!... Sols amb l'aire
que moveu el passar, tota ma vida
tot lo meu ser, cos i ànima es desperta,
i sent, vibrant, que mor i viu alhora!"
He escollit aquest fragment de l'escena IX, de l'acte III, perquè és quan en Saïd mostra sense cap mirament el que sent per la Blanca. Ho fa de la manera més lírica possible. En aquest fragment es reflexa la finalitat que l'autor vol per l'obra: l'intens i boig enamorament de la Blanca i el Saïd, que sobrepassa qualsevol frontera religiosa, cultural i ideològica, el qual es troba a l'horitzó.
Antonella Maretto Ponsi
2n D Batx
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada