Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dimecres, 22 d’octubre del 2014

MAR I CEL -ACTE I, ESCENA XV-




Saïd: (...) I la mare em va dir: los que mataren 
a ton pare, traïdors, fill de ma vida,
 també a mi em mataran; de la moresca
raça que els ha enriquit, ni el rastre en volen.
Sens los taurons com salten i capbussen, 
farts, boteruts, jugant amb los cadavres?
si ets salvessis, mon fill,oh, venja'ns!venja'ns!
Mes, ah! De cop nos revoltà la xusma
de marines cristians; i un crit la mare
llençà de mort; volgué fugir;los monstres 
pels cabells l'arraparen . La sang seva 
(Blanca, sense donar-se compte, s'enterneix 
i acaba per plorar)
            aquí em salta.(A son rostre.)



En aquest fragment, en Saïd ens mostra la seva part més emotiva, ja que ens explica com ell i la seva mare van ser capturats per un grup de crsitians i com van assassinar aquests a la seva mare, també cristina.
És la part de la seva vida més traumàtica perquè li esquitxa la sang de la seva mare a la cara just abans de que aquesta fos llençada als taruons i es queda sol a Alger amb sis anys. Blanca, al sentir la conmovedora història de com Saïd va perdre a la seva mare per la sang freda dels cristians, no pot evitar contenir les llàgrimes que li començen a brotar dels ulls sense adonarse'n, mostrant així els seus primers sentiments d'afinitat cap a Saïd.

Yeray Pedrol Santiago 2n BAT D

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada