"[...] Vaig veure venir una ombra molt lleugera que caminava sense que se la sentís. Baixava pels til·lers, descalça. Quan va ser al mirador es va aturar un moment, va deixar una tovallola blanca damunt de la barana i va baixar a la platja. Vaig córrer a veure què feia. Estava dreta de cara el mar, tan quieta que no semblava de carn. Els núvols s'havien aprimat i deixaven passar una mica la lluna. Va girar-se i jo com aquella nit del senyoret Francesc i la Miranda, em vaig amagar darrera d'un test. Plovia. I ella damunt de la sorra com si l'haguessin feta de sal. Quan començava a cansar-me, es va ficar a poc a poc a l'aigua i es va posar a nedar. Si va anar lluny, si es va quedar per la vora, no ho se, perquè tot tornava a ser fosc i no es veia res: només l'estesa de color de tinta, amb l'anar i venir de les onades. Apa, apa, apa... ara venim, ara tornem... I vaig tenir un pensament estrany: que anava a trobar l'Eugeni pels voltants d'on s'havia deixat morir; a dir-li adéu, com si diguéssim. [...]"
pàgina 208
He escollit aquest fragment de l'obra perquè dóna una petita explicacó del títol de l'obra, i també perquè és una de les poques relacions que l'autora tanca, és a dir, al final de l'obra deixa moltes coses obertes, com per exemple si la Maribel està embarassada o no, si els senyorets aconsegueixen vendre la casa o no, si el jardiner ha de marxar de la casa o no, pero la relació entre la Rosamaria i l'Eugèni la tanca. La Rosamaria va a nedar al mar per acomiadar-se de l'Eugeni, ja que com va morir al mar, representa que d'alguna manera és allà.
També he escollit aquest fragment perquè hi representa algunes de les característiques que s'han pogut anar veient en l'obra, el cromatisme, quan parla del mar que diu "l'estesa de color de tinta", també observem comparacions quan diu "com si l'haguessin feta de sal" i també el fet que el jardiner veu el que fan els senyorets fora de la casa i no pas el que fan a dins.
Miriam Forcadell Estrem
2n BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada