Antígona:
Pobre petit germà, rei de Tebes.
Etèocles:
Sí, sóc rei, l'únic rei de Tebes. I no vull que em diguis “petit
germà”, amb llàstima. (transició.) Que estic cansat!
Antígona:
Petit germà (s'atansa somrient i li passa una mà pell cabell.)
Recordes?... Et portava a banyar al riu, jo, la germana gran, i
sempre temia que, jugant, t'ofeguessis. Ja et barallaves amb
Polinices.
Etèocles:
Ell en tenia la culpa. Tu, però, l'estimaves més.
Aquest
fragment pertany a l'obra Antígona,
escrita per Salvador Espriu. Es troba al final de la primera part de
l'obra. Es una parlament entre Antígona i el seu germà Etèocles.
He
escollit aquest fragment perquè ens mostra que Antígona intenta fer
creure a Etèocles que també l'estima, explicant-li records de quan
els dos jugaven de petits, però Etèocles només pensa que ella
solament estima a Polinices, que ara és el seu enemic.
HICHAM ZARIOUHI
2 BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada