Antígona

El lúcid conseller (al seu amic): No és difícil de conviure a Tebes, és impossible. Creont ho sap com tu i com jo, però no ho dira mai, és clar. Mira-te'l bé: obès, no gens atractiu, amb aquests ulls de mirada fixa i glaçadora, com de serp. Sí, potser arriba a fingir-se que és ben intencionat, t'ho concedeixo, però ho sacrificaria tot a la seva única passió de manar. Mentre visqui, és probable que ens mantinguem quiets, perquè està disposat a esclafar sense miraments el que se li oposi. Però gairebé és un vell, i els seus fills i seguidors no valen res. A Tebes, Creont no pot instituir perpètuament Creont. Què vols que visqui, vint anys més, tal vegada trenta? Si no el colpeix molt abans una mort violenta. I després, què? Eh, digues, després, què?

He escollit aquest fragment ja que és l'únic que ens dóna informació sobre l'aspecte físic de Creont, també ens aporta molta informació sobre la seva personalitat i les seves intencions.

Es deixa clar la difícil situació que està passant Tebes sota el govern de Creont qui té com únic objectiu manar i aconseguir que s'acompleixi la seva voluntat per tots els mitjans, raó per la qual està disposat a fer front a qualsevol que estigui en contra d'ell. Tot i així queda l'esperança de saber que Creont ja és gran, no estarà eternament al poder, a més els seus fills i seguidors no representen cap amenaça. El Lúcid Conseller manifesta aqui la seva animadversió cap a Creont. 

Natalia Muñoz