"EUMOLP
Els guardes s'han desvetllat i ens volten. Escapa't, Antígona.
ANTÍGONA
Tant se val. Ja és tard. És inevitable que ens deturin.
EUMOLP
Corre, et conduiré. ni l'indret ni la nit tenen secret per a mi. Salva't.
ANTÍGONA
No ho desitjo. D'altra banda, qui defugiria la vigilància del rei? Apressem-nos a comparèixer davant Creont.
(ANTÍGONA i EUMOLP van a l'encontre dels guardes, mentre cau a poc a poc el teló)"
En aquest fragment observem que Antígona, acompanyada d'Eumolp, ja ha enterrat el cos del seu germà Polinices. No obstant, la llei de Creont impedeix donar sepultura a aquells que han anat en contra la voluntat de Tebes. Llavors, Eumolp li ofereix a Antígona escapar-se dels guardes per evitar les conseqüències, però ella no vol 'esquivar' el seu destí i prefereix anar a l'encontre dels guardes. Eumolp no vol deixar-la sola i l'acompanya fins al final, ja que considera que Antígona ha estat de les poques persones que li ha tingut respecte.
Vull destacar aquesta ocasió d'escapar-se que han tingut els personatges, tot i que Antígona vol lliurar-se als guardes ja que és el seu destí. Ella mostra una actitud transgressora, ja que desobeeix la llei injusta de Creont per poder enterrar el seu germà.
Ramon Aymamí
2n BAT
Literatura Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada