El poble ha sabut de seguida la nova i acompanya els presos. Una callada multitud volta amb torxes el palau.
EL LÚCID CONSELLER
(Al seu amic.) No hi haurà cap alçament, fóra prematur. Ningú no mourà ni un dit per emparar Antígona. Però Creont començarà a experimentar des d'avui la repulsió que l'acompliment executiu de les lleis inspira sempre als súbdits contra el legislador.
Aquest fragment pertany al final del nus. Observem que el Lúcid Conseller i el Missatger arriben a la conclusió que potser Creont no és com la gent pensa que és. Creont és una persona disposat a fer qualsevol cosa per seguir al poder, però no son conscients que és capaç de fer certes coses. Creont ha de castigar Antígona per haver enterrat el seu germà.
Al llarg de l'obra podem veure que el Lúcid Conseller veu les verdaderes intencions de Creont.
Rose Bozon-Vialle
2n BAT C
Literatura Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada