"ISMENE: -Sí, m'espanta aquesta nit plena de terrors, però no vull quedar l'última del nostre llinatge. Si hem de morir, morirem juntes.
ANTÍGONA: -Mira el que fas. Que després no te'n penedeixis.
ISMENE:-Ai, les ales dels ocells em freguen la cara! No reconec Polinicles en aquest cos podrit. No puc suportar aquesta visió.
ANTÍGONA: -Per què no te'n tornes? No t'ho priva ningú.
ISMENE: -Per què no reflexiones de nou el que vas fer? Escolta una vegada més el meu prec, Antígona. És més terrible el sacrilegi contra la ciutat.
ANTÍGONA: -Ara vacil·les, abans semblaves decidida.
ISMENE: -Defalleixo davant la tempesta i la nit, la repugnant olor d'aquest cos, aquests ocells.
ANTÍGONA: -Retorna al palau, amb Euriganeia."
Aquest fragment pertany al drama Antígona, escrita per Salvador Espriu a l'any 1939. Inclòs en el segon acte.
Es situa després de la mort dels dos germans, Etèocles i Polinices, fet que comporta que Creont passi a ser el nou rei de Tebes. Creont decideix enterrar a Etèocles dins les seves terres però, a diferència, prohibeix que Polinices sigui enterrat al regne. Pren aquesta decisió ja que Polinices és considerat un traïdor.
Les protagonistes d'aquest tros són Ismene i Antígona, les dues germanes dels ja mencionats. Antígona està en contra de no poder enterrar als seus dos germans per igual.
Davant aquest fet, Creont imposa una pena molt dura per aquells que enterrin a Polinices, Antígona està disposada a córrer el risc, però Ismene no està del tot convençuda i finalment s'acaba tirant cap enrere.
En aquest fragment és clara la por que té Ismene, els seus arguments contradictoris fan que es vegi una persona molt feble davant aquesta situació. En canvi, Antígona està disposada a morir defensant els seus principis. Se'ns mostra una persona lluitadora, sense por, capaç d'anar en contra de tothom sense importar-li les conseqüències dels seus actes.
Antonella Maretto, 2n Bat.D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada