"Tirèsias llogarà de seguida uns altres ulls experimentats i desvergonyits. Ismene esdevindrà aviat una conca que no tindrà ni nebots. Impedit el desastrós matrimoni, Euridice, després del decent i moderat disgust, respirarà en endavant més tranquil·la. Creont, insegur al clos del seu recel, presidirà potser durant alguns anys una organitzada demagògia, aquesta precària treva: si s'amagreix i no l'assassinen, potser viurà durant una llarguíssima temporadeta. Sense ni un bri d'imaginació, els nostres col·legues s'entaularan al vespre, com cada dia, i menjaran amb molta gana, com sempre. Al capdavall, la mort no és res, la mort dels altres s'entén."
Aquest fragment forma part de l'últim parlament del Lúcid Conseller, estalviable per al lector, segons Espriu. Aquest personatge apareix en la versió definitiva d'Antígona, al 1967, i representa la veu de l'autor. En el seu monòleg final es troba ell sol, fent una reflexió cap el seu suposat amic, que en realitat és el lector. Ens anticipa com serà la vida dels personatges després de la mort d'Antígona. Cada un d'ells seguirà el seu curs, i tot i que els fets que han succeït els hagin marcat en el moment, el temps passarà i tot, d'alguna manera, s'oblidarà. Per tant, per Espriu, la mort d'Antígona no servirà per a res.
Això ho podem aplicar a qualsevol realitat. Quan una persona mor la vida dels qui l'estimaven canvia, i els afecta, però no s'estanca. El pas del temps fa que els fets es quedin en l'oblit i que una acció que en el seu moment va ser molt important, s'esvaeixi i doni pas a d'altres.
Laura Aguilar Gallego
2 BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada