ANTÍGONA: ( amb una suprema dignitat) Tan sols tu gosaries acusar-me d'aquest crim, del qual no ignores que sóc ben innocent. La meva sang m'ordenava d'arrencar aquell cos de la profanació, però no pertorbaré la pau de Tebes, tan necesssària. ( A TIRÈSIAS) Que les teves prediccions no s'acompleixin. (Als consellers,en general) Calmeu al poble i que torni a les cases, que cadascú torni a casa. No sé si moro justament, però moro amb alegria. Privada de la llum, en una lenta espera, recordaré fins el darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicció s'acabi amb mi i que el poble ,oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i que tan de bo tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i sapigueu servir.
Aquest fragment està extret del tercer acte de la tragèdia Antígona escrita per Salvador Espriu l'any 1939 i publicada l'any 1955. He triat aquest parlament d'Antígona perque és l'acabament de la tragèdia. Antígona, amb suprema dignitat, sap que morirà per desobeir les lleis de Creont però tot i així afirma que morirà alegre ja que ha seguit les seves lleis morals. Té un punt d'esperança i desitja que Tebes continui tal i com ha estat fins ara. Mentres ella pateix el seu càstic mai deixarà de recordar Tebes i desitja que la població vulgui i sapiga servir al rei.
Vanesa Hernández 2 BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada