ANTÍGONA - SALVADOR ESPRIU

"EL LÚCID CONSELLER: (Al seu amic.) Excel·lents mots, molt dintre la línia de conducta que s'ha traçat Creont. Un argument ètic sempre és ben acollit per les orelles dels estults honestos: observa la reacció aprovatòria dels nostres més respectables col·legues. Altrament, ningú no sap si hi ha déus o no n'hi ha o quins són els capricis i les predileccions dels déus, si és que existeixen. En canvi,és segur que encara hi ha qui plora Etèocles, i Creont es decanta amb seny a apuntalar en part el seu poder en aquest sentiment. Mentre duri, perquè aviat s'esbravarà."

Aquest fragment és un parlament del Lúcid Conseller, que és un personatge introduït a l'obra d'Antígona, de Salvador Espriu, a la segona revisió. És la veu de l'autor que es serveix del seu amic per dir unes paraules dirigides al públic, paraules que els altres personatges no escolten.

En aquest cas ens està dient que la decisió de Creont és la correcta ja que ningú sap del cert si els déus existeixen, però, en canvi, els seguidors de Etèocles i fidels a Tebes si que existeixen i els ha de acontentar.

Per Creont, actuar així, es una manera de quedar-se el seu poder sense ser ell l'absolut responsable del succeït.

Laura Sánchez Hidalgo

2 bat C