"Al capdavall, la mort no és res, la mort dels
altres, s'entén. La de l'esclau serà ràpida, de segur: pel camí els guardes
s'entretindran, com diuen que és costum, a estossinar-lo o a lapidar-lo. Ningú
no contemplarà la d'Antígona, quan a la fosca les hores la vagin despullant a
poc a poc de la força del seu determini i n'esborrin a la consciència els
complexos motius."
Aquest fragment pertany a l'obra d'Antígona, escrita per Salvador Espriu l'any
1939. És un tros de l'últim parlament de l'obra, en boca del Lúcid Conseller.
Aquest personatge es va afegir un cop ja acabada l'obra, i és la plena veu
de l'escriptor. En ell ens mostra una petita pinzellada de la seva pròpia
opinió, que sembla ser realista i crua.
Després de que Antígona sigui castigada a sentència de mort, l'obra acaba
amb la idea de valentia per la seva part, amb una idea d'esperança que omple
els carrers de Tebes. No obstant, Espriu, camuflat en un parlament del Lúcid
Conseller, ens mostra com acabarà realment tot l'assumpte, i és del que tracta
aquest fragment. En ell resumeix la idea o més aviat la pregunta de: ¿Calia que
morís Antígona?, ¿Ha servit d'alguna cosa? Ell creu que no. Creu que un petit
acte d'una petita heroïna no porta enlloc, no te repercussió. La població,
aviat o tard, s'acostuma a les lleis injustes.
S'ha d'afegir que Espriu, abans del parlament, ens dóna la possibilitat de
no llegir-lo.
Òbviament entre línies està escrita la història d’Espanya i el seu dictador
Francisco Franco.
En la meva opinió, aquest fragment no cal dins de l'obra literària, és a
dir, jo no volia saber tan fredament com Antígona o Eumolp moren. Volia
quedar-me amb la idea de valor i valentia. Tot i així, és un fragment que ens
serveix molt per contextualitzar l'obra i per veure l'actitud social del temps.
Claudia Cobas, 2n BAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada