Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


divendres, 13 de febrer del 2015

Antígona, Salvador Espriu.

"Al capdavall, la mort no és res, la mort dels altres, s'entén. La de l'esclau serà ràpida, de segur: pel camí els guardes s'entretindran, com diuen que és costum, a estossinar-lo o a lapidar-lo. Ningú no contemplarà la d'Antígona, quan a la fosca les hores la vagin despullant a poc a poc de la força del seu determini i n'esborrin a la consciència els complexos motius."

Aquest fragment pertany a l'obra d'Antígona, escrita per Salvador Espriu l'any 1939. És un tros de l'últim parlament de l'obra, en boca del Lúcid Conseller.

Aquest personatge es va afegir un cop ja acabada l'obra, i és la plena veu de l'escriptor. En ell ens mostra una petita pinzellada de la seva pròpia opinió, que sembla ser realista i crua.
Després de que Antígona sigui castigada a sentència de mort, l'obra acaba amb la idea de valentia per la seva part, amb una idea d'esperança que omple els carrers de Tebes. No obstant, Espriu, camuflat en un parlament del Lúcid Conseller, ens mostra com acabarà realment tot l'assumpte, i és del que tracta aquest fragment. En ell resumeix la idea o més aviat la pregunta de: ¿Calia que morís Antígona?, ¿Ha servit d'alguna cosa? Ell creu que no. Creu que un petit acte d'una petita heroïna no porta enlloc, no te repercussió. La població, aviat o tard, s'acostuma a les lleis injustes. 
S'ha d'afegir que Espriu, abans del parlament, ens dóna la possibilitat de no llegir-lo.

Òbviament entre línies està escrita la història d’Espanya i el seu dictador Francisco Franco.

En la meva opinió, aquest fragment no cal dins de l'obra literària, és a dir, jo no volia saber tan fredament com Antígona o Eumolp moren. Volia quedar-me amb la idea de valor i valentia. Tot i així, és un fragment que ens serveix molt per contextualitzar l'obra i per veure l'actitud social del temps.



Claudia Cobas, 2n BAT


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada