Antígona, Salvador Espriu.

"Al capdavall, la mort no és res, la mort dels altres, s'entén. La de l'esclau serà ràpida, de segur: pel camí els guardes s'entretindran, com diuen que és costum, a estossinar-lo o a lapidar-lo. Ningú no contemplarà la d'Antígona, quan a la fosca les hores la vagin despullant a poc a poc de la força del seu determini i n'esborrin a la consciència els complexos motius."

Aquest fragment pertany a l'obra d'Antígona, escrita per Salvador Espriu l'any 1939. És un tros de l'últim parlament de l'obra, en boca del Lúcid Conseller.

Aquest personatge es va afegir un cop ja acabada l'obra, i és la plena veu de l'escriptor. En ell ens mostra una petita pinzellada de la seva pròpia opinió, que sembla ser realista i crua.

Després de que Antígona sigui castigada a sentència de mort, l'obra acaba amb la idea de valentia per la seva part, amb una idea d'esperança que omple els carrers de Tebes. No obstant, Espriu, camuflat en un parlament del Lúcid Conseller, ens mostra com acabarà realment tot l'assumpte, i és del que tracta aquest fragment. En ell resumeix la idea o més aviat la pregunta de: ¿Calia que morís Antígona?, ¿Ha servit d'alguna cosa? Ell creu que no. Creu que un petit acte d'una petita heroïna no porta enlloc, no te repercussió. La població, aviat o tard, s'acostuma a les lleis injustes. 

S'ha d'afegir que Espriu, abans del parlament, ens dóna la possibilitat de no llegir-lo.

Òbviament entre línies està escrita la història d’Espanya i el seu dictador Francisco Franco.

En la meva opinió, aquest fragment no cal dins de l'obra literària, és a dir, jo no volia saber tan fredament com Antígona o Eumolp moren. Volia quedar-me amb la idea de valor i valentia. Tot i així, és un fragment que ens serveix molt per contextualitzar l'obra i per veure l'actitud social del temps.

Claudia Cobas, 2n BAT