"LÚCID CONSELLER: [...] Sense
ni un bri d’imaginació, els nostres col·legues s’entaularan al vespre, com cada
dia, i menjaran amb molta gana, com sempre. Al capdavall, la mort no és res, la
mort dels altres, s’entén."
He escollit aquest
fragment, ja que al capdavall vol expressar que no li do
naran importància a la mort d’Antígona,
que al final, s’oblidaran, i haurà estat una mort sense importància. És una
expressió que es pot aplicar en qualsevol moment de la vida, ja que quan una
persona mor, quedarà en el record de la família i els amics, però la vida
continuarà, i en el fons només serà això: un record.
Aquest fragment pertany a
l’últim monòleg que fa el Lúcid Conseller, quan parla amb el seu amic, que en realitat s'adreça el lector. És un fragment que Salvador Espriu va afegir l’any 1967, a la versió
definitiva d’Antígona, ja que és quan afegeix el personatge del Lúcid
Conseller. Per aquet motiu, podem entendre que Espriu parla des de l’experiència
quan diu aquesta expressió, i ve a significar que la mort d’Antígona al final
haurà estat en va.
Miriam Forcadell Estrem
2n BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada