Antígona : El vent allunya la pluja, les estrelles miren tota la nit. Semblen els ulls de Iocasta , multiplicats innombrables i potents , que esperen des del misteri. Ella preferia Eteòcles , però aquest cos és , tanmateix, el seu altre fill. Jo el vestia i el despullava , de petit , i el bressolava perquè s’adormís. M’agafava les trenes i em feia mal... Allunya els ocells! La nit passa de pressa , aviat Tebes es despertarà. Ulls , ara no mireu. Que la terra colgui aquests trossos. On és la teva força. Polínices, el més estimat de tots els joves de Tebes, on és el teu coratge , causant de baralles , mal aconsellat? Sí no purificat per les flames , que almenys la terra t´ aculli , mentre el guien per la foscor els ulls de Iocasta.
Aquest fragment del llibre Antígona de Salvador Espriu pertany a Antígona , es troba al final de la segona part de la tragèdia.
En aquest fragment Antígona està enterrant Polínices , desobeint les lleis de Creont, una llei considerada injusta per ella. Mentres es troba enterrant al seu germà , recordà amb enyorança els moments que van passar junts a la infantesa.
Antígona incompleix la llei de Creont perquè pensa que Polínices no es cap traïdor i també pensa que Eteòcles com Polínices tenen la seva part de culpa.
Per altra part també vol enterrar al seu germà per a que aixì el seu germà descansi en pau.
ADRIÁN CRUZ
2BAT-D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada